Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
  el marit qu'ella s'anduga

deu criarse entre fesòls.
No es posible que tú lleves
amors que s'han fet tan llarcs
y han naixcut entre espinacs,
carchòfes, endivia y sebes.
¿Cóm es posible qu'et cases,
sarquento, en la llauraora
que cull, al eixir l'aurora,
bachoques y carabases?
Y á mí que les bresquilleres
y les parres m'han donat
el seu frut ya sasonat,
lo mateix que les pereres,
casarme en un andalus....
fill.... Deu sap de quí seria!
¡Chesús, Chusep y María!
¡Chusep, María y Chesús!

Esena X.
Pepa y Sènto.
Sènt.  Pepeta!
Pepa.   Sènto amorós!
Sènt.  ¿Qué fás así, ánchel del cor?
Pepa.  En busca vach d'un tesòr,

y eres tú.

Sènt.   Pos ya som dos.

¿Qué mes tesòr pera mí,
Pepa mehua, que mirarte;
y entusiasmat adorarte?
Qu'hermosísima estás huí!
Anchel de divina altura,
clara estrela matinal,
chunt al trono selestial
deu estar tanta hermosura.
Sego em deixa el resplandor,
Pepa, dels teus ulls divins;
qu'al mirarme, hasta así dins
el còr m'omplin de claror.

Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:Francesc_Palanca_-_El_Sol_de_Russafa.pdf/24&oldid=162031»