Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/24

el marit qu'ella s'anduga deu criarse entre fesòls. No es posible que tú lleves amors que s'han fet tan llarcs y han naixcut entre espinacs, carchòfes, endivia y sebes. ¿Cóm es posible qu'et cases, sarquento, en la llauraora que cull, al eixir l'aurora, bachoques y carabases? Y á mí que les bresquilleres y les parres m'han donat el seu frut ya sasonat, lo mateix que les pereres, casarme en un andalus.... fill.... Deu sap de quí seria! ¡Chesús, Chusep y María! ¡Chusep, María y Chesús!

Esena X. Pepa y Sènto.

Sènt.

Pepeta!

Pepa.

Sènto amorós!

Sènt.

¿Qué fás así, ánchel del cor?

Pepa.

En busca vach d'un tesòr, y eres tú.

Sènt.

Pos ya som dos. ¿Qué mes tesòr pera mí, Pepa mehua, que mirarte; y entusiasmat adorarte? Qu'hermosísima estás huí! Anchel de divina altura, clara estrela matinal, chunt al trono selestial deu estar tanta hermosura. Sego em deixa el resplandor, Pepa, dels teus ulls divins; qu'al mirarme, hasta así dins el còr m'omplin de claror.