Pàgina:Gos y gat (1886).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


qu' ell se 'n ha entrat al salò,
hi aprofitat l' ocasiò
per vení aquí.

Viuda.  ¡Es ben xocant!
Viudo.

¿Si ho es? Y 'l que vosté ignora
es qu' ell aquí hi tè una aliada.

Viuda. ¡Ay, ay!
Viudo.  La sèva criada.
Viuda. ¡Qué diu!
Viudo.

 Lo que sent, senyora.
Ella tambè, mot per mot,
m' ha dit lo mateix que 'l criat
sobre vosté.

Viuda.

 ¿De vritat?
Vaja, ara ja ho entench tot.
¡Es clá que la embusterassa
tambè 'm deya qu' era un vell!
¡Si estava avinguda ab ell!
¿No sab que á mí tambè 'm passa
casi bè, si fa no fa,
lo de vosté?

Viudo.  ¡Qué diu, dona!
Viuda.

¡Exactament! La minyona
tampoch no 'm deixa casá.
Me tè á n' aquí acorralada
y no puch dir ni puch fè...

Viudo.

¡Pobreta! ¿Es dir que tambè
está com jo... segrestada?...

Viuda.

¿Qué diu? Lo mateix que un negre.
No 'm deixa aná ab ella á plassa,
no vol que lluheixi massa,
no permet qu' estigui alegre.
Sempre 'm porta últimas horas
d' alló ¿sab? que fan fredat,
sobre marits que han matat
á n' á las sèvas senyoras.
No puch veure cap funciò
si ella tambè no vè ab mí,
no puch ferme ab cap vehí,
no puch ni sortí al balcò.
Me tè 'l mateix que una vella,
cansada, aburrida, trista...
y per no pérdrem de vista,