Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/64

i suaus mots discurreix per ablanir-la,
seguint, son cor torbat, d'amor l'estímul:
— Ο Venus a qui adoro com a Venus,
Minerva per mi cara com Minerva,
(no igual te considero a mortals dònes
i a les filles de Zeus jo t'assimilo)!
Ditxós qui t'animà, ditxosa mare,
verger de ta hermosura, flor divina!
Mes ara ou-me propicia, compadeix-te
d'un cor greument ferit, i, com oblata
de Venus, exerceix ton sacerdoci.
Exerceix-lo : les lleis de la deessa
compleix-les, que ser verge no consona
i a Venus incensar. Sabs que no és gaire
de vestals Afrodita. ¿Prefereixes
guardar los instituts i cerimònies
de l'amable deessa? fe servar-li?
Jo seré ton marit : si amessis Venus,
dels amors falaguers lo grat jou ama,
i com sirvent ο com espòs accepta'm.
Per tu Eros m'ha caçat amb ses sagetes,
com a Heracles el brau retía a Omfala
lo veloç Hermes, que d'or té lo ceptre.
Venus i Hermes a tu, ma Omfala, em porten.
No oblidis que l'Atlanta de l'Arcadia
volgué fugir l'amor de Milanione
i verge intacta ser. Airada Venus
li gravà al fons del cor lo nom que odiava.