Pàgina:Iliada (1879).djvu/179

han vingut als camps d' Ilió, confiant en sos archs y en las sevas fónas de llana retorta; ab aquestas armas, no paran d' abrumar als Troyans y de destruir las sevas columnas. Mentres que 'ls homes pesadament armats, resisteixen á Héctor y als Troyans. los Locros, en segona linea, coberts per la primera fila, tiran pedras ó darts, pertorban al enemich y fan que cesse de combatre.
Allavoras tal volta 'ls Troyans haurian reculat desde las tendas y las naus fins á las murallas d' Ilió d' una manera deplorable, si Polidamas aixis no hagués parlat al atrevit fill de Priam:
«Héctor, sempre 't mostras sort als consells que 't dónan. ¿Perqué un deu t'ha concedit que sobresurtes als altres en los combats, creus també aventajar á tothom en lo consell? No es possible que tot ho abarques tú sol. Los deus concedeixen la valentia á un, la destresa en la dansa, 'l cant y la lira á un altre; aquest está dotat pe 'l previsor Júpiter d' una ánima prudenta: aquell es útil als homes, salva la ciutat, y cada qual coneix lo seu valor. Jo t' indico, donchs, lo partit que 'm sembla mes beneficiós. Per tots cantons la guerra ardenta 't rodeja; y ls Troyans magnánims, desde que han assaltat la muralla, ó tenen las armas vagativas, ó lluytan, en nombre inferior, dispersats al entorn dels vaixells. Recula donchs, y convoca aqui als nostres guerrers mes valents; y junts deliberarém si debem assaltar la flota (¡si es que un deu vol concedimos la victoria!) si 'ns ne tornarém, mentres tenim la retirada segura. Tinch por dé que 'ls Grechs no prengan venjansa dels afronts que ahir reberen; perque aquest home insaciable de batallas continua sempre al peu de las naus, y dubto que per molt llarch temps deixe de combatre.»
Aquest discurs enérgich no desplau gens á Héctor; al instant l' héroe respón en aquestos termes:
«Polidamas, detura aqui als mes valents. Jo corro allá baix á pendre part á la lluyta, y retornaré prop de tú tan bon punt hauré comunicat ordres salvadoras.»
Diu aixó y se 'n va fent grans crits; las sevas armas brillan com una montanya nevada, y ell vola cap á las filas dels Troyans y dels aliats. A la veu d' ell los héroes corren á reunirse ab lo generós Polidamas, fill de Pantos. Ell prou cerca entre 'ls combatents de primera fila á Deifobo, al valent Helenos, á Adamas, fill d' Asios, á Asios, fill d'Hirtaci; mes no logra trobarlos vius ó sense feridas: los uns jeuhen morts devant de las naus dels Argius; los altres, ferits ó contusos, s' han refugiat á Ilió. Tot seguit Héctor troba, á l' estrem esquer del campament, al diví Alexandre, espós de Helena de l' hermosa caballera, encoratjant al seus companys, excitantlos per combatre; l' emprèn y 'l repta ab aquestas paraulas amargas:
«¡Funest Páris, excelent en apariencia, perdut per las donas, corruptor! ¿Ahont son Deifobo, 'l valent Helenos, Adamas, fill d' Asios, y