Pàgina:Iliada (1879).djvu/255

 Mes enllá hi graba un manat de bous de cap superbo, ahont s' hi veu, barrejats, or y estany; surten mugint fora de l' estable, y van á pasturar á la vora del riu sonorós, voltat de frágils camps. Quatre pastors d' or menan los bous, y nou gossos llaugers, los segueixen. De sobte dos lleons horribles s' apoderan, devant del remat, d'un toro que brama fortament; los gossos y 'ls joves s' hi precipitan; més los lleons, destrossant la seva víctima li xuclan la sanch y las entranyas. En va los pastors los persegueixen abordántloshi 'ls gossos; aquestos no s' atreveixen á embestir á las terribles feras, s' acontentan ab anárloshi prop lladrant; pero sempre tement ésser embestits. Lo deu hi representa també, en una fértil vall, un espayós prat ahont hi pasturan grossas y blancas ovellas; propd' allá hi tenen los corrals, los tancats y las cabanyas dels pastors.
 Hi graba ademés una dansa parescuda á aquella que en altre temps en la espayosa Gnossa, Dédalo imaginá per Ariadna de l' hermosa cabellera. Joves y donzellas encisadoras, agafantse perlas mans, pican de peus á terra. Folgats vestits de llí fí y llauger y coronas de flors adornan á las donzellas. Los joves van vestits ab túnicas d' un teixit rich y brillant com l' oli, las espasas d'or las portan penjadas per medi de talabarts de plata. Tant aviat lo coro enter, tant llauger com hábil, volta rápidament com la roda del gerrer quant prova si li pot ajudar la destresa de sas mans: com tant aviat se separan los dansants y forman graciosas rangleras que van avansant l' una devant de l' altra. La gent los admira y 's delecta ab los seus jochs. Un poeta diví, acompanyantse ab la lira, los anima ab los seus cants. Dos ágils dansants, desde que aquest comensa, responen á la seva veu, hi fan tercerillas en mitj del coro.
 Per últim Vulcá, ab la mateixa habilitat, graba á la vora d' aquest escut maravellós lo gran riu Occeá.
 Quan ha acabat l' escut ample y sólit, fa la corassa, d' un brill que aventatja al brill de la flama; construheix un casco expléndit, pesant, que deu adaptarse al front del héroe; hi posa una crinera d' or; y per fí ab lo flexible estany fá unas superbas cnémidas.
 Apenas lia acabat l' armadura entera, l' ilustre Vulcá s' afanya en portarla al devant de la mare d' Aquiles. Aquesta, llaugera com l' esparver, pren las armas deslumbradoras, donatiu d' un deu, y 's precipita á la terra desde 'l cim nevat del Olimpo.