Pàgina:Iliada (1879).djvu/300

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




CANT XXIII.

______



 Mentres que 'ls Troyans se lamentan en la ciutat, los Grechs arriban prop de la flota y del Helespont, se dispersan y cada qual se 'n va á la seva nau. Mes Aquiles no permet que 'ls Mirmidons desfassen las sevas columnas. Voltat de sos companys belicosos, los hi dirigeix aquestas paraulas:
 «Mirmidons, escuders hábils, companys meus estimats, deixem encara 'ls nostres corcers sota 'l jou, dirigim los carros prop de Patroclo, y plorem demunt d' ell, que aquesla es la recompensa que als morts se dona.
 Quan haurem colmat nostras ánimas de tristesa y de dol, deslligarem los corcers, y després en aquest mateix siti soparem junts tols nosaltres.»
 Diu aixó: y tols á la vegada sospiran. Aquiles va al devant. Tres vegadas, plorant á llágrima viva, dirigeixen sos corcers al voltant del mort, y trobautse Tétis enlre ells los hi excitava 'l desitj de plorar. Las llágrimas dels guerrers regalan armaduras avall y cauhen en terra. ¡Tant es lo que anyoran al que entre ells era 'l més valent!
 Aquiles los hi dona l' exemple de las grans lamentacions: posa las sevas mans homicidas demunt del pit de son company, y esclama:
 «Jo 't saludo ¡oh Patroclo! fins á las mateixas moradas de Plutó; tot lo que t' he promés, quedará complert: després d' haber arrossegat fins á tú á Héctor, 'l entregaré als gossos perqué 'l devoren crú; y tot seguit, plé de cólera per causa de la teva mort, degollaré dotse hermosos joves Troyans devant de la teva pira.»