Pàgina:Iliada (1879).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


jo t' ho prego, oblida ton ressentiment contra Aquiles, la mes ferma muralla dels Aqueus, en aquesta guerra crudel.»
 —Anciá, respon lo poderós Agamemnon, tot lo que acabas de dir está conforme ab la prudencia; pero aquet guerrer vol posarse per demunt de tot, pretent manar, regnar, dictar ordres á tothom y jo 'n sé algun que no vol obebirlo. ¿Si 'ls deus eternals li han donat la valentia, poden permétrerli que prodigue 'ls ultrajes?
 —¡ Ah! esclama interrumpentlo 'l diví Aquiles, mereixeria 'ls noms de cobart y de miserable, si m' avingués en tot lo que tú dius; dona ordres als altres, y no 'm comandes més, per que he fet propòsit de no obehirte. Pero encara 'm manca una paraula per dirte; sérvala en ton esperit: no combatré mes per ma cautiva, ni contra tú ni contra ningú, ja que després d' habérmela otorgada me la torneu á pendre. Empero no esperes emportárten res més, contra ma voluntat, de lo que per altra part contenen las mevas naus. Si aquest es ton desitj, anem, próbau, á fi de que 'ls demés ho tingan entes; aviat la teva sang negra correrá per la meva llansa.»
 Després que 'ls reys de aquet modo se hagueren combatut cara á cara ab paraulas, s' aixecan, y 's disolt l' assamblea. Lo fill de Peleo, seguit de Patrocle y dels seus companys, se 'n torna á sas tendas y á sos navilis. Atrida al mateix temps tira al mar un vaixell llauger, hi posa vint remers per ell escullits; hi embarca l' hecatomba pel deu, y ell mateix hi conduheix á la bella Criseida. Lo prudent Ulisses marxa al devant de tots; vogan ells demunt dels humits senders. Mentres tant Atrida mana als guerrers que purifiquen lo camp; hi fan las sevas aspersions y tiran las impuresas al aygua. Tot seguit demunt la riba del indomable mar sacrifican á Febo hecatombas enteras de cabras y de toros; lo perfum de las carns rostidas s' enlaira fins al cel, remolinant entre la fumareda. Aquestas son en lo camp las ocupacions dels Argius; mes per aixó Agamemnon no deixa en olvit la seva enquimerada, ni las amenassas que ha fet al fill de Peleo. Crida á Euribates y á Taltibi, heralts tots dos y servidors fidels y 'ls diu:
 «Aneu á la tenda d' Aquiles; preneu per la ma á la hermosa Briseida y portéumela. Si ell s' oposa á entregárvosla, aniré á péndrerla jo mateix al devant de la meva gent y aixó li será mes dolorós.»
 Aixís los despedeix donántloshi una ordre tan crudel. Los dos heralts, á pesar seu, se 'n van per la vora de la tranquila mar, y no tardan á arribar al camp dels Mirmidons. Troban á Aquiles al costat de la seva tenda y del seu negre vaixell; la presencia d' ells, no 'l complau certament; ells mateixos, conmoguts de temor y respetant al rey, se quedan sense parlar, sense dir lo seu misatje. Mes ell ne te presentiment y esclama:
 «Salut, heralts, enviats de Júpiter y del guerrers; acostéuvos, que vosaltres no sou culpables en res per mí, sino que ho es Agamemnon que