Pàgina:Joan Sardà (1900).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gravetat del nostre esperit, podria demostrar-se am molts exemples, i alguns ben il·lustres.
 Però cal observar que en el fons de l'esperit analític i escometedor den Sardà hi ha un idealisme i una empenta d'entussiasme que l'individualisen, diferenciant la seva acometivitat. L'analisi català és tot sovint fret, és dir, que no l'anima una idealitat superior, i així resulta esterilment corrosiu; destrueix per destruir: la seva finalitat conclou en la destrucció. Aquí (pera posar un exemple ben general) xiulem a una Patti, no tant per un afany de perfecció, no tant en nom d'un art ideal, com pel goig de destruir una reputació universal que no volem admetre tota d'una peça, i en senyalem les tares i juntures, fruint-nos en descompondre-la; i quan ja la tenim desfeta i coneguda per peces menudes (això és bo, això és mitjà, això és dolent); quan ja hem destruit el conjunt deslliurant-nos del seu prestigi sintetic, restem satisfets de la victoria i ja no desitjem res més. Per això l nostre esperit no s deixa dominar sinó per sorpresa, per un prestigi desconegut que sens mostri sobtadament i ens enlluerni sense haver-nos donat temps de preparar el nostre analisi contra la seva llunyana aureola; per