això el nostre heroe popular sol esser el fadrí moliner que s fa capità general en quatre dies. Pera entussiasmar-nos i enlairar-nos ens calen violencies personals i quasi fisiques, perquè, normalment, som molt mancats d'idealitat.
Doncs bé: en Sardà era tant idealista com se pot esser sense deixar d'esser català. Quan escometia era en nom d'una idea o d'un sentiment elevat: era un satiric sentimental.
Cerquem els seus articles del periode de la nostra Exposició Universal de 1888. Aquella és la bonhora d'estudiar-lo an ell i a la seva generació intel·lectual que, en aquell moment tant trascendental de l'evolució barcelonina, arriba am tot l'esplet de la seva jove maduresa pera iniciar a Barcelona en la manera de pensar d'una gran capital moderna. Es la generació de l'Exposició. Allavores és quan en les simpatiques planes de La Vanguardia apareix compacta i escometedora la lluïda legió dels homes joves que parlen d'art, d'historia, de dret, de costums, d'economia, de tot, amb esperit ample i generós, enduent-sen al voltant i a darrera a tot Barcelona, que s cosmopolisa i transfigura.
Allí fa l ple la personalitat den Sardà; allí
Pàgina:Joan Sardà (1900).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat revisada.
