Pàgina:Joan Sardà (1900).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


és el periodista, el satiric: fort, concís, tractant la qüestió del dia, girant-se contra l vici, l'abús, la ridiculesa del moment, amb aquells articles que s coneix que són fets nirviosament, tremolant encara de l'impressió real de l'assumpto, escrits potser en una taula de redacció i publicats desseguida: vius tocant en lo viu.
 ¡Aquelles Actualidades del començament de l'Exposició, en que, com a bon català, crida contra l'autoritarisme oficial! ¿I aquell Deber cumplido, i algun altre per l'estil, quan, indignat per una injusticia o per una inconveniencia, perd el fre i, emportat pel seu temperament, se llença fins a l'atac personal, i punxa i fa sang amb la satira aguda i poderosa? I tot plegat, quan qualsevol podria pendre-l per un atrabiliari de talent, o bé per un inflexible critic dels vicis socials, com en Los proyectistas i Los pordioseros de levita, surt amb aquelles Glorias españolas en que un idealisme d'adolescent fa esclatar tota la passió i tot l'entussiasme de l'home fet. ¡Quina passió tant alta també aquella de Recuerdos amargos contra l'encongiment barceloní! En la clausura de l'Exposició, en Sardà hauria volgut una apoteosis de crits i d'entussiasme, Barcelona en