Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/107

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 107 —

si l' cendal de sòn honor
fès mil micas...?»—«Puig te falta
lo coratje, á Dèu, amor.»
 —«¿Y m' deixas aquí plorant,
mal caballer?»—«¿Quín torment
podrá sentir en avant
la dama que á un noble amant
prefereix un trist convent?»
 —«¿Jo un convent? ¡Etern Senyor!
¡Oh! ¿no véus que, si ab tu fujo,
me infamo per sempre?»—«Eíx plor
ja nom' mou, que fort me enujo.
¿Perilla ab mí ton honor?
 —Resolte prest.»—«¡Quín apuro!»
—«Ó abandonas esta casa,
ó apago est foch que me abrasa.»
—«¿Serás mon espós?»—«Ho juro
per la creu de aquesta espasa.»
 —«En brassos de la noblesa,
caballer lleal, me entrego.»
—«¿Qué li falla á la princesa
á qui entrego ma fé il·lesa?»
—«De esta torra fugir luego.»
 Y éll, ab fatigós respir,
li dòna la má al eixir;
y, al crusar lo corredor,