Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/147

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 147 —

 Posas la ma en lo espay, y ardent s' esclata
del centro d' ell la immensitat del mon;
del mar atrona la bullenta plata
ab crespadas escumas de son front,
y al romprer son cristall pur se dilata
sobre la platja com tranquila font.
Mirall del cel, Senyor, fas de las onas
ó ab rugit espantós las amontonas.

 Posas la ma en lo espay, y una corona
de flamas mil romp del orient lo vel:
es lo sol que apareix: la llum que dòna
calma del cor lo mès ocult recel:
cántichs de goig tot sèr vivent entona
y entre globos de foch sen puja al cel:
la plana, 'l mònt y 'l mar, Senyor, s' alteran,
y 'l tèu poder Omnipotent veneran.

 Per tu desirena 'l sol sa cabellera;
d' esmeraldas y d' or los camps cubreix,
y l' aigua de la mar lo reverbera
ab llassos de cristall cuant l' oprimeix.
Per tu declina sa brillant carrera
cuant de la tarde 'l llum desapareix,
y 'ls arrebols que llansan llurs centellas
los mantos de la nit brodan d' estrellas.