Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/161

— 161 —

y de mos llabis rajará la mel.
 Sa púrpura l' aurora,
llur verdor las herbetas
t' ofereixen, y sos perfums la flor:
l' aucell sas cantarellas,
llur rumor las fontetas,
y no t' dará un suspir lo trobador?
 Las boyras platejadas
s' elevan vaporosas
del Llobregat y 't paran un dossé':
jo de mon cor las alas
extendré candorosas,
y en éll un trono hi trobarás també.
 Los pastorets te cantan;
te cantan las ovellas,
y brican á tos peus tòn nom balant:
jo arrebatat en éxtasis,
vegènt tas maravellas
núvols d'incens elevo á ton devant.
 Xiulan los vents ¡ay Mare!
ja los llamps serpentejan,
de timba en timba rodolant lo tro:
las penyas tremolosas,
com canyas balandrejan....
¡socós, socós en la tribulació!
 Amagam' en ta falda....
no m' deixes, Verge pura,