Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


varonil dels comptes de Barcelona, lluny de olvidarse de la empresa de son antecessor, la fomentá ans bè, fixant la cantitat de cuaranta florins de or de Aragó, procedent dels drets que li corresponien de la batllía de Barcelona, y á tal objecte, en un privilegi, (que si bè de forma original, descubreix lo mòlt entusiasme que movia á protegits y á protectors,) maná als rectors, defensors ó mantenedors, y al colegi ó reunió de adjunts, que fassan constantment cada any, lo dia de Pentecostes, la festa dels jochs florals. Lo rey Don Fernando de Antequera, que fou lo primer rey de la nova línea, vingut de Castella, perpetuá, ab petits variants de son poétich llenguatge, la fórmula del privilegi anterior, consignant també los cuaranta florins; y aquí fou, cuant, avansant un pas mès lo Consistori de nostres passats, feu lo que ja havian fet lo segle anterior en Tolosa. Sia que en efecte las personas de lletras regoneguessen que las bonas traditions eran olvidadas, y que jutges y poetas necessitassen lleys escritas, sia que lo renaixament empenyés á la edat mitjana, ó sia que unas y altres cosas se presentassen baix lo cop de ull de un sol sabi, fou llavors, cuant, á manera del Guillem Molinier de Tolosa, un altre de nostres princeps, Don Enrich de Aragó, conegut per lo marqués de Villena, tercer nèt del rey Don Jaume II, y lo últim dels descendents per línea varonil de la casa real dels comptes de Barcelona, tractá de donar major importancia al Consistori, celebrant los certámens ab una gran pompa y solemnitat, y, sobre tot, escribint lo seu art de trobar, llibre que tal volta se escrigué pera altre nacionalitat de Espanya, ahont la Gaya Ciencia no pogué arrelarse prou, pero que té la honra de haber produit fruit en la nostra, como axí es de créurer, veyent lo contento y em-