Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/46

penyo del de Villena en presidir y donar importancia als jochs florals de Barcelona, importancia que crexia ab la assistencia del mateix rey, sentat en son trono, y devant del cual llejian los poetas ó trobadors llurs composicions, donant tos jutges lo premi á la que era considerada com á mès excel-lent. Pero poch podia esperarse de la vida del reanimat Consistori, cuant un núvol trist anava enfosquint la estrella de Aragó, cuant, com si fos una predestinació fatal que perseguís als fills de la sang soberana que desitjavan aumentar la honra y lo bon nom del país, aquell mateix Enrich de Villena, aquell últim recort de la alcurnia real catalana, lo reformador de nostres jochs florals, aquell sabi admirat de totas las corts, vingué, per sa mateixa sabiduria,—¡oh ignorancia é ingratitut del temps!—á ésser mirat com á nigromántich, á ésser anomenat per burla lo astrólech, y é morir pobre, manantse fins que fossen cremadas sas pasmosas obras, per créurerse que sols podia haberlas compostas baix un influxo diabolich. Un altre cap aguaitava despues de ell, cap de príncep també, lo que mès simbolisa lo amor de Catalunya, lo de Viana, y que també poguera haver sigut un altre reformador, cuant las ciencias y la poesía foren pera ell consols en sa combatuda vida; mès, com la fatalitat lo perseguís també, hagué de baixar jove á la tomba ab un veneno en lo cor, y al rumor guerrer que, per diferentas y cruels causas, havia comensat á sonar de nou en temps de son obcecat pare, causas que, á bèn segur, foren las interruptoras del esperit literari que anava aumentant, y, per consegüent, del tan admirat Consistori dels jochs florals de Barcelona.
Tornarem are, empero, á relligar lo que quedá pendent en un principi, á recordar la unió de nostres reys y de nostre poble, á