Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/47

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


probar que sempre los representants del últim, especialment en aquesta ciutat de Barcelona, seguiren los bons êxemples de llurs antecessors. No importava que las causas trastornadoras haguessen tingut al pais en un olvit de son passat agradable, que no sonassen ja las liras catalanas ab la majestat antiga: los descendents de aquells qui així prestaren son bras al rey proclamador de la pau pera resistir las hosts francesas del de Fox y de Armanyac, com aplaudiren entusiasmats en los certámens del de Villena, no pogueren menos de tenir un intérpret en lo Consell de cent de Barcelona, y axí fou que esta corporació respectable, desitjant no desmentir aquella may bèn ponderada unió antiga, ja que no existian sos reys particulars, volgué al menys fer com ells en lo que tocava á la protecció de las lletras, y de la juventut que poguera cultivarlas; obrí certámens literaris, en los que donava rics premis de or y plata, y no hi habia satisfacció gran pera lo pais, ja fos la exaltació al trono de un rey, un triumfo, una beatificació, ó la festa de nostra patrona Santa Eularia, (motiu lo mès constant y senyalat), en que lo sabi Consell no cridás á sí als poetas, y obrint generosament sas arcas, no acreditás per los premis que los dava, lo favor que los pares de nostre poble donavan á la inteligencia y al esperit.

 Mès ay! que havem arribat ja al punt en que aquell nubol que habia comensat á cubrir la estrella de Aragó tapa del tot lo sol de nostra patria antiga. La fatalitat, que habia sigut perseguidora dels prínceps ilustres que tan procuraren ferlo brillar, pesa, al comensar lo últim segle, sobre lo poble tan estimat de aquells, y trans-