Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/56

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Vergine sola al mondo senza esempio che 'l ciel di tue bellezze innamorasti.—Petrarca.
 Has de saber, Preciosa, que el nombre de poeta muy pocos le merecen, y así yo no lo soy, sino un aficionado á la poesía.—Cervantes en la Gitanilla.
 Dèu nos guard' d'un ja está fet.
 Manibus date lilia plenis: purpureas spargam flores.—Virg.
 Dins vá la mia esperansa.
 El amor es una flor.
 ¿Perqué no puch jo cantar—si tinch sensible lo cor?—¿Perqué no puch jo trobar—si sò ja nou trobador?
 Jo t' saludo mon parlar.
 Mais, jusque dans le sein des heures fortunées,—je ne sais quelle voix que j' entend retentir—me poursuit et vient m' avertir—que le bonheur s' enfuis sur t' aile des années,—et que de nos amours le flambeau doit mourir....—Lamartine.
 Non est dolor sicut dolor meus.
 A.M.A.═M. (de L.)
 Dèu.
 Hei mihi! ¿quid feci? quo me furor egit amantem!—Impia ¿quid dubitas, Deianeira, mori?
 In manus vestras, Domini, commendo plectrum meum.
 Aut Cesar aut nihil.
 Tal es lo resultat dels primers jochs florals catalans renascuts en nostra facunda época. Falta sols are obrir pas als cantors, paten-