Aquesta pàgina ha estat validada.
— 65 —
n' es lo palau y morada,
que allí retirada viu
la bella Clemencia Isaura.
Apartada viu del món
perque, sent petita encara,
sa mare fiu á la Vérge,
als peus del altar postrada,
vot de guardar sa puresa,
segons llavors era usansa,
y allunyada de Tolosa
la té en lo castell tancada
en companya de sa dida
que ha cuydat la sua infancia.
Hermosa y pura es Clemencia,
com lo raig primer del alba,
bella y casta com lo lliri
cuant surt á la flor del aygua.
Revelan ses ulls brillants
los pensaments que la embargan,
pensaments que de bell tenen
lo que sa ánima de casta,
y que semblan voler rómprer
las cadenas de la infancia.
La música y la poesía
sòn sas joyas estimadas
y ab lo cor y pensament
adora la ciencia gaya.
