Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/71

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 71 —

 De Clemencia 'l pensament
perdut per lo espay volava
y no escoltá de la dida
las postrimèras paraulas.
 «No es un esperit del mal,
la hermosa entre sí pensava,
es un ángel com aquells
que en lo cel tenen la planta.»
 Y la imatje de Raul,
pulsant melancólich l'arpa,
li feu llansar un suspir
de la boca perfumada.

 II.

 Passaren dias y dias:
cada tarde, cuant lo sol
detrás la serra amagava
sas flamas y sos raitgs d' or,
Clemencia, la hermosa nina,
baixava á regar sas flors,
buscant en las frescas brisas
un consol per lo séu front,
y en l' harpa del jovencel
un consol per lo séu cor.