Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


no hi trobo may la mare del mèu cor?
 ¿Y com no ser axi, si entre la massa
de sèrs felissos que conté aquest mòn,
al mitg de tant bullissi, de tant fausto,
sempre, sempre, Dèu mèu, jo 'm trobo sol?
 No he rebut de una mare las caricias,
ni d'ella me ha adormit una cansó,
ni 'l calor del sèu pit me ha donat vida,
ni may me han despertat los sèus patons.
 ¿Ahont ets dolsa mare, que no corras
á imprimí 'ls llavis de ton fill al front?
¿Per' mí no hi ha un semblant ahont no t' busque,
y sempre indiferents los trobo tots!!
 Del camp la soledat prench per alivio,
fugint del mòn ingrat y bulliciós,
y allí, en la immensitat, que á Dèu revela,
pel' lluminós espay te busco jo.
 Te veig brotar del raig de las estrellas,
sento êxhalar ta veu del mitg del bosch,
jo 't veig flotar de l'aura entre las alas,
jo 't sento palpitar dintre 'l mèu cor.
 Los llassos y guirnaldas que 'l cel forma
ab núvols diamantins contemplo jo,
y entre 'ls cambiants que mostran llurs joguinas,
estátich veig lo tèu semblant hermós.
 Ets mès brillant y hermosa que l'aurora
cuant, obrint del Orient los sèus balcons,