Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


perlas y aromas bulliciosa llansa
al sacudir la cabellera d'or.
 Ets esbelta y gentil com las palmeras,
alegre com de l'alba la claror;
mes dolsa que la mel, mes que lo almíbar,
mes pura que la llum del mateix sol.
 Sobre la terra de genolls me postro...
al cel mon esperit also ardorós!...
Mes ¡ay! bufan los vents, los núvols fugen,
y entre llurs plechs las mevas il·lusions.
 Jo als arbres del desert per tú pregunto,
y fort plant dels mèus ulls llanso copiós,
cuant llur ramatge, que los vents assolan,
sols me respon xiulets desgarradors.
 Jo pregunto al aucell que distret canta
acariciat del bálsam de las flors,
y espantat de ma veu, sacut las alas,
y suspen lo sèu cant armoniós.
 Per tú pregunto á las crespadas onas
cuant rompen llur cristall de mil colors
sobre la fina platja, y ab ternura
acarician mos peus ab llur rumor.
 Mès ¡ay! lo mèu desitg es sombra vana,
las onas arrebatan ma il·lusió,
y al fondo de llur llit se me la emportan,
fugint ab tristas veus, plenas de horror.
 ¡Dèu mèu, Dèu mèu! ¿Qué ha fet l'ánima mia