Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1869.djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



L' ADEU AL MON.


 Veni ad altitudinem maris 

et tempestas demersit me. 
 ( Ps. 68 v. 2.) 
 Audivit Dominus et misertus est mei.

 ( Ps. 29 v. 13.) 


 Enrera gir mon pas. !Adeu follias
ensomits mentiders d' aqueix mon breu!
Il-lusions que al cap-vespre son mustias,
fumera del no res; per sempre adeu!
 Atúrat esperit. Tas alas plega,
que l' esglay t' ha retut al primer vol,
no es lo teu cel aqueix ahont t' ofega
l' espessa boyra que t' amaga l' sol.
 Cor meu per qui bategas? no es ta vida
lo mouret forsejant dintre mon pit
per tot lo de assi baix; ¡tot es mentida!
fonedissa claror de fosca nit.
 Separatore per Progetto Milani.tif
 Tendre com nin que riu, canta y somia
cenyit de l' ignocencia ab la garlanda,
volant sempre pel cel ma fantasía
texint ab il-lusions hermosa randa;
 Arruxat la meu cor ab la rosada
del purissim amor de l' infantesa,