Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1869.djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Tot repassant la gesta que sembla de gegants?
 Sols restará la história. Sa lletra morta 'ns roba...
Mes nó, que un altre llibre tenim devant dels ulls;
Vostra petjada encara, per tot arreu se troba,
Y són vall y montaya de vostra história 'ls fulls.
 Y avans lo Ter y 'l Segre farán una girada,
Y un dia de tempesta Puigmal s' enfonzará,
Que 'l mur vell no recordi la vostra gran crehuada
Y 'l crit de ¡Deu y patria! s' afogui al mont y al plá.
 De dins vostra fossana, quant tombi la vesprada,
Nos parlaréu vosaltres, ¡jurém no ser may sòrts!
En pau feu la dormida! que terra assahonada
Ab sanch de bona mena, no pot donar fills borts.
 Jamay dexarém perdre de glória la alta heréncia;
Lo cor nos dirá sempre que som nèts de gegants;
La barretina encara vol dír independéncia...
¡Dormiu, cendras sagradas, que 'us vetllan catalans!!..



 (De Jaume Collell y Bancells, de Vich.)