| bolics.
|
Pues amigo, còm ha de ser asò? Si à mì el treballar no em bè de cheni? Pero, y què? yo demane res à ningù?
|
| Parranda.
|
Això sense que chures ho creuré yo, perque tù eres tan vergoñós, que primer agarres que demanes.
|
| Chirabolics.
|
En bon perill me pose; y al mercader que porta el chènero arriesgàt li es llicit el trenta per cent: sabs com yo, si erre el colp, me expose à que em palmechen?
|
| Parranda.
|
Ya en fas carrec dels quiebros, si la barca fá aygua, ò la cautiven Moros. Bè que les nostres flotes sempre van guiades per mans pràctiques, y en amenasar tormenta, terra terra, perdas el carrec, y salvèm les vides. Pero à mì lo que em pasma es, cóm en estos temps tan calamitosos tú sempre campes, y no et falta res?
|
| Chirabolics.
|
El sargento se entiende.
|
| Parranda.
|
Eixe es el pleyt: tú menches, tù beus, tù fumes, tù gastes, y no treballes, ergo.
|
| Chirabolics.
|
Si, chic, que tù te coles les nits de clar en clar pasant la llansadora, miram al cap.
|
| Parranda.
|
Yo em menche res teu?
|
| Chirabolics.
|
Eixe es el pleyt: sempre vas de parranda, y no treballes: ergo.
|
| Parranda.
|
Això, Chirabolics, en otros tiempos. Ara tot està perdùt. La fantasìa y les modes ho tenen tot talàt.
|
| Chirabolics.
|
Pues, Parranda, aixì em trobe yo. En algun temps rallava en la contera; pero ara si no fora que baix mà socorren la plasa, ya casi casi saguera entregat. Qué es palla lo que dura la tormenta! Y estàr sempre en un ay, esperant quant toquen à la porta pera escolarse al pou, ò escapar per lo terrat.
|
| Parranda.
|
Sì, sì, sens ducte que el asot del Rey no alcansa hasta aon no penetren els rayos del Sol.
|
| Chirabolics.
|
No tornes à pronunciar eixe gran nom, perque sols al oir tinte al Rey, ya empareix que se me tiren damunt un rechiment de Miñons.
|
| Parranda.
|
Y à mí me se chela la sanc.
|
| Chirabolics.
|
Bè que això ya ho fà Deu aixì, perque sino quì havia de posar rienda als nostes infames apetits sempre inclinats à lo pichor!
|
| Parranda.
|
No ya ducte, y per lo mateix::-
|
Ara toquen Charpeta y Pocarropa, y diu asustàt Chirabolics:
| Parranda.
|
Sì, y ben fort.
|
| Chirabolics.
|
Orsa, el Tio, à fuchir.
|
| Parranda.
|
A on vas chic? obrim siga qui vulla.
|
Ixen els nomenats, y dihuen cridant:
| Chirabolics.
|
Voto al dos, que me hau donat un susto!
|
| Charpeta.
|
O, amigacho, el que te la cua de palla::-
|
| Chirabolics.
|
Sì, chic, que tù la tens de carrasca.
|
| Pocarropa.
|
No, no ya que despullar à uns per vestir à atres.
|
| Parranda.
|
Vaya, senteuse, y charrarèm.
|
Diu à Chirabolics Charpeta:
