| Pocarropa.
|
Deixemse de histories, y fumèm.
|
Fent cigarros, fumant, y charrant.
| Charpeta.
|
Digo, entengàmse, en què vàn coses?
|
| Chirabolics.
|
Yo no sè nada.
|
| Parranda.
|
No, èste, primer martir que confesor.
|
| Pocarropa.
|
Encara no sa vist ell en lo potro, vorieu que solfa de canto llano.
|
| Chirabolics.
|
Sens ducte que serìa la quinta vegada.
|
| Charpeta.
|
Alsa perra! En una volta quedí yo que no vach ser persona en trenta mesos.
|
| Charpeta.
|
Sense parlar, me emplearen sis añs en lo noble y real eixercici de desentrañar la plata.
|
| Chirabolics.
|
Dale, y què retoric estàs! Digues que anares à les mines del azogue, y ham acabàt de rahonar. Si sabrèm asi lo que son eixes andoles.
|
| Parranda.
|
A això sense cantar: pues, heu, si entonces::-
|
Ixen Temporal y Bufalampolla à lo jaque, y dihuen:
Se alsen tots asustats, y diu
| Chirabolics.
|
Què estava la porta uberta?
|
| Temporal.
|
Pues y què? No està asi Temporal, à qui tens por?
|
| Parranda.
|
Amagueu les pipes.
|
| Bufalampolla.
|
Ea, no comensèm ya.
|
| Charpeta.
|
O, mi compadre D. Bufalampolla!
|
| Bufalampolla.
|
Què hay, amigo Charpeta? encara estèm per estos barrios?
|
| Pocarropa.
|
Què tù et penses que perque portes capa en galò te escaparàs? ya ya tens pare.
|
| Bufalampolla.
|
En el paño mas fino cae una mancha. Pero, y què? con todos me las pego. Sempre de borrasca; y luego? à menchar nos han de donar...
|
| Parranda.
|
Què conformàt que está ya Bufalampolla.
|
| Temporal.
|
Pues yo, com no toquen à temporal, quieta España; pero en sentir rebato, à la vela.
|
| Pocarropa.
|
Gran persecució es èsta!
|
| Chirabolics.
|
Heu, y ahì no yaurà rahons, ni valdràn empeños. Al pobràs que li tiraràn la sarpadota, ya pot fer conte que pasarà devades la puente de mantible.
|
| Temporal.
|
Digalo yo, que per una friolera, en meñs revolució que èsta, me feren anar à rodar la noria.
|
| Parranda.
|
Mira quin atra creu als pits.
|
| Temporal.
|
Compare, una volta à qualsevol lengañen; pero lo que em puc alabar, que no fon bolta al revès.
|
| Parranda.
|
Si ho dius per mì, en lescut de les mehues armes no encontraràs les aspes roches sobre Cielo amarillo.
|
| Charpeta.
|
Callem, y espluguemli à Temporal la causa, que sens ducte sería alguna confesió chèneral que deguè fer.
|
| Temporal.
|
Homens, yo os ho dirè, que els llansos de honor se poden contar davant de persones; digo, y es gloria el referirlos.
|
| Chirabolics.
|
A mì em pareix que tù eres com els gavachets que venen en la moleta al coll à esmolarnos els quartos per tisores y gavinets, que si els pregunten: Muyxuneto, perque ne vienes fuchido de tua
|
