Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
despues en ser mon nebot,
no trobará res de nòu.
POLL. ¡ Ah ! Celestina, m'has mòrt!
y em faràs tirar la fèl,
si esta nit no tinc la sòrt
de trasplantaria al meu hòrt
Y poder dir: «d‘asi al sèl!
Tan-insentiva pintura
ma ubért asi una sangría, (El cór.
y si masa el chorro dura,
abans que es fasa de dia,
ya estic en la sepultura.
¿Es molt tart?...
CEL.  No puc dir l'hòra.
POLL. Ni pases per això apuros....
CEL. ¡ Atres son els que el pit plòra!...
 (Seña de no tindré cuéns.)
POLL. Pues mira, chas cuatre duros....
y fesla eixir asi fòra. (Li dona els dinés.)
Que en lo que d‘ella m‘has dit,
no cregues que va de chansa,
com no la vecha esta nit,
diràs, cuant falses del llit:
«asi un pollastre descansa.»
CEL. Sòls perque vosté no es muiga,
vach á ferla eixir, si puc,
 (Mirant els dinés , y entrantsen
 dins de casa.)
¡ alabat el Siñor sigal...
POLL. Ròc, amartella el trabuc....
 (Fentli señes pera que s amague.)
ROC. ¿Y cuánt ixc?
POLL.  Cuant yo teu diga.
 (El Pollastre li fa señes á Róc pera qu
 s'amague á la una part del esenari, y ell
 s'amaga en l'atra. Despues de una curta
 pausa torna á eixir l'agüela portant á Ine-
 
seta de la ma.)
CEL. Capa el carrer de la festa
t'acompañaré despues;
que atra hòra no viu mes que esta
la que li dihuen Inés,
si no te una de en la cresta.. .
Per aixó volguera yo
el casament que tú saps.
¡Cuèns! ¡cuèns!... ¿qué no tinc rahó?
INES. Tia, anem, deixemse de caps,
va li he dit abans que no.
CEL. ¿Y per qué?... ¡Pues no es treball,