Aquesta pàgina ha estat validada.
| en tan ric que es el Pollastre!... |
| INÉS. | ¡ Si no fora ya tan gall! |
| CEL. | No crec yo que els peus arrastre... |
| INÉS. | Al manco.... cuant va á caball!... |
| CEL. | Pero, dòna , ¿qué mes vòls, cuant va tan car el percal, que un agüelo en caragòls? (Acsió de donés.) |
| INÉS. | No es això lo prinsipal. (Idem.) Son mes dolsos els buñòls.... . . . . . . . . . . . . . . . Que fasen vindre de Flandes randes, O de atres diferents llòcs flòcs, Que compren de les modistes llistes, O á platers de bòns martélls anélls.... No per això els que son vells es lleven añs de-damunt: . y les que es casen en ells, tancant els ulls al difunt, miren com et primer punt, «randes , flócs , llistes y anélls.» |
| CEL. | ¿ Pero no es pichor, ¡ carám ! la fam? ¿Y tenint sempre el plat net, el fret?... ¿Valdrán mes que fruta y flòrs els plòrs? ¿Ni que les danses y balls els treballs?... En fi , mencha sebes y alls, que atra còsa no mereix la que, tancant els parpalls, busca, en llòc de carn y peix, «fam y fret , plórs y treballs,» (Celeslina sen entra dins de casa , de mal hu- mor , y despues de haber estat un ratet molt pensativa , diu Ineseta lo siguient:) |
| INÉS. | Apurar pretenc, oh sielo, al vorem en este agobio, ¿per qué m'hau donat un novio que casi pòt ser m'agüelo?... Y es lo pichor que consuelo pera la meua allicsió no n‘espere ningú, no, perque , segons diu ma tia, |
