Vés al contingut

Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
en tan ric que es el Pollastre!...
INÉS. ¡ Si no fora ya tan gall!
CEL. No crec yo que els peus arrastre...
INÉS. Al manco.... cuant va á caball!...
CEL. Pero, dòna , ¿qué mes vòls,
cuant va tan car el percal,
que un agüelo en caragòls?(Acsió de donés.)
INÉS. No es això lo prinsipal.(Idem.)
Son mes dolsos els buñòls....
. . . . . . . . . . . . . . .
Que fasen vindre de Flandes
randes,
O de atres diferents llòcs
flòcs,
Que compren de les modistes
llistes,
O á platers de bòns martélls
anélls....
No per això els que son vells
es lleven añs de-damunt: .
y les que es casen en ells,
tancant els ulls al difunt,
miren com et primer punt,
«randes , flócs , llistes y anélls.»
CEL. ¿ Pero no es pichor, ¡ carám !
la fam?
¿Y tenint sempre el plat net,
el fret?...
¿Valdrán mes que fruta y flòrs
els plòrs?
¿Ni que les danses y balls
els treballs?...
En fi , mencha sebes y alls,
que atra còsa no mereix
la que, tancant els parpalls,
busca, en llòc de carn y peix,
«fam y fret , plórs y treballs,»
(Celeslina sen entra dins de casa , de mal hu-
mor , y despues de haber estat un ratet molt
pensativa , diu Ineseta lo siguient:)
INÉS. Apurar pretenc, oh sielo,
al vorem en este agobio,
¿per qué m'hau donat un novio
que casi pòt ser m'agüelo?...
Y es lo pichor que consuelo
pera la meua allicsió
no n‘espere ningú, no,
perque , segons diu ma tia,