Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
¡ pròu treball te hui en lo dia
la que naix pòbra com yo!
 Saber volguera no mes,
pera calmar este afan,
si es també filla de Adan
la dòna que no te res.
Que si de Adan filla es,
els seus bens son chenerals.
¿No ham naixcut totes iguals?...
Pues si totes iguals som,
¡ cóm es asò, Siñor, cóm,
que hia diferènsies tals!
 Toneta, la de la plasa,
sobre ser viuda y pròu llecha,
fa ya mich añ que festecha
à Cualo, el fill de Tomasa.
No dic yo que valga masa
qui al cóll deu dur una esquella,
pero, en fi , es mes chove que ella,
que ha cumplit yà els vintisinc...
¡ y yo que catorse en tinc!...
¡ Fariem bòna parella!!!
 Nasia, la del organiste,
que en té trenta ben cumplits,
¡ cuánt tems fa que es chupla els dits
al costat del seu Batiste!...
No hia ningú que li chiste
cuant va al mar á pendre els bañs
en uns vestits tan estrañs,
que de tots la vista atrau....
¡ y yo hauré de anar al Grau
en un vell de setanta añs!
 Pascuala., que de Agustí
te lo meñs cuatre ó sinc cries,
es casa també estos dies
en un chicòt com un pi.
Molt sèrt es que li agrá el vi,
pero al cap, un marit pilla,
ben format, bòna patilla,
alt, guapo, ros, chove y ple....
¡ y yo un agüelo que te
tan sema la pantorilla !...
 Si pense en asò de nit,
no te res de estrañ que em queixe,