Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/102

guint poeticament.—No crec que mai ningú puga dir que he faltat a l'obligació. Si ho han dit, no han dit la veritat.
Ella:—No ho he sentit dir mai a ningú.
Ell:—Ni jo tampoc, pero era un parlar. Jo m'he pujat a n'el negoci, i ting voluntat a n'el negoci. Primer es el negoci que tot pel que vol montar una familia. No ho creu aixis, Tomaseta?
Ella:—Soc del mateix parer de vostè.
Ell:—Doncs com anavem dient, avui per demà que jo'm casi, com que no tindré més qu'el negoci, 'm portaré bé amb el negoci i em portaré be am la dòna, qu'estimaré tan com el negoci... Jo no ting experiencia, perq tampoc soc un esvalotat.
Ella:—No.
Ell:—I no's fii mai, Tomaseta, dels joves massa prudents i que no l'haijin correguda. Jo l'he correguda, però am mida, com ha de corre el que vol corre. Jo seré un casat am mida, un pare de familia am mida, i tot lo meu serà am mida.
Ella:—Estevet. Vol que li digui una cosa?
Ell:—Digui.
Ella:—Qu'el seu modo de pensar es tan del modo que jo penso, que quan parla vostè, parlo jo. M'havien donat bons informes i veig que no m'havien enganyat. La noia qu'es casi am vostè viurà a dintre un bany maria.
Ell:—Doncs... doncs quan vulgui, ens en