Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/178

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pobre tenedor, el bè també s'hi va ajeure i tampoc va volguer seguir.
 —Aveiam si també hauré de dur el bè,—va dir el pobre home mig plorant.—Aveiam si també m'hi ajeuré jo i que'm passi la processó per sobre, i que m'esclafi, i que'm trepitji.
 I mentres ell s'exclamava, am cada gota de suor com les dels blens de les atxes, la gent, que veia aquell grop que… estava empantanegat, també hi anava dient la seva.
 —Entreu-lo a dintre una botiga aquet marrà!
 —Porteu-lo a l'escorxador!
 —Aquet moltó és un dropo. Coeu-lo, que no'n volem de dropos a n'aquet barri!
 —Doneu-li aiguanaf, pobrissó!
 —Dissequeu-lo!
 I fins un noi dels que passaven el va socarrimar amb un ciri, i allò feia un tuf de llana que no's podia aguantar.
 Per sants que siguin els tenedors, i per sants a coll-i-bè que portin, arriben que la paciencia ja ha donat tots els aixamples i que no poden més i reventen.
 El senyor Pau ja ho era un de sant, però un sant ben entendido, i va pendre una resolució: deixar el bè allí al mig del carrer i endur-se'n a n'en Ramonet, i que se salvi qui pugui… Però mireu-ho què són les planetes: allò va ser lo que va salvar-lo.