Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/208

iades i les portes de gairell, que hi despatxaven casulles.
De desde'l Pía de Palacio fins al carrer de les Corts, lo mateix que pels altres barris, tot s'estava transformant. Hi havia carrerons toçuts que, ja o perqué eren massa vells i tenien masses arrugues, pera que no's veiés la trampa, o perqué eren cases de nobles que volien guardar la patina pera poguer guardar alguna cosa, no volien treure-s les xacres que duien de l'antigor, ni volien empolainar-se, però la major part de les' altres alçaven pisos, posaven comises, carregaven de motllures els balcons, s'emblanquinaven la casa i s'anaven arrenglerant per no fer-se nosa amb els colzes. Els paletes no paraven d'encastar adornos i flors de pedra i caligrafíes de bulto allí ont hi havia un pany de pared; els ferrers forjaven arreu ferramentes am dragons, amb aligots, am patums, am flors d'enciam simbolistes i fulles de bròquil estètiques, i allí on veien una barana hi carregaven l'adorno; les fulles semblaven pedres, les pedres cristalls, els vidres roba; i fusters, arquitectes i manyans o carregaven les cases o en feien de carregades, i com més gorniments hi feien i com més les atormentaven més contents estaven els amos i més lloguer en feien pagar, pérquè aquells castells tant feudals eren castells de lloguer, i llogaven el pont llevadiç a n'*algun ataconador, la torra de l'homenatge a un fotò-