Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/263

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


matar la casa! Jo de vell no pug passar, i la casa no ho és mai de vella!
 —Pare, si no'l vui matar!—li va anar dient en Ramonet, mentres el senyor Esteve plorava.—Li juro que no la vui matar! Seguiré lo que vostè'm digui, però sàpiga que lo que volia fer no era pas matar la la casa. Jo volia treballar. Treballar de nit, de dia, a tothora, matant-me de treball pera anar amunt, pera pujar-ne una de casa que no's puja am pedres ni diners, que's puja am somnis i am gloria...
 —Tants anys de batallar hora per hora! — va dir el senyor Esteve com parlant sol.
 —Jo també volia treballar! Jo també l'estimo'l seu nom, que és el meu i que és el dels meus avis! I no hauria mort fent... d'esculptor. La vida que hauria dat al marbre hauria sigut de vostè, hauria vingut de vostè!, hauria sigut la coberta de que parlava aquell vell a l'hora de la seva mort! Hauria fet les estàtues pera hermosejar aqueixa «Puntual», aqueixa «Puntual» que vostè estima, i jo també, però d'altre modo: vostè perquè l'ha criada, i jo perquè m'ha criat; vostè perquè n'ha tret el nom, i jo perquè n'hi voldria donar un de nom; vostè perquè n'ha tret producte, i jo pera esculpir-hi una làpida...
 —Tants anys! Tants anys passats!—anava dient el senyor Esteve.
 —No'm mouré! No'm mouré més de darrera del taulell! Aniré fent lo que vostè vol,