Pàgina:L'avar (1915).djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



sapigueu que, sense ell, a hores d'ara no existiria. Sí : ell va salvar-me del gran perill que ja sabeu que vaig córrer en el mar, i al qual deveu la vida d'aquesta mateixa filla que...
Harpagon. — Tot això no es re. Hauria valgut més per mi que t'hagués deixat ofegar, en lloc de fer lo que ha fet.
Elisa. — Pare! Us prego, per l'amor paternal, que...
Harpagon. — No, no; no vui saber re. Es precís que la justicia cumpleixi l seu dever.
Jaume (apart). — Tu m pagaras les bastonades que m'has donat.
Frosina (apart). — Ai, quin embolic!



ESCENA V


L'Anselm, l'Harpagon, l'Elisa, la Mariagna, la Frosina, en Valeri, el Comissari i mestre Jaume.


Anselm. — Què us passa, senyor Harpagon? Veig que esteu molt emocionat.
Harpagon. — Ah, senyor Anselm! Sóc l'home més desgraciat de tots els homes! Tot això es en perjudici del contracte que veniu a estipular. Se m'assassina en la fortuna i se m'assassina en l'honor. Vet-aquí un traidor, un infame, que