Pàgina:L'avar (1915).djvu/107

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



ha violat els drets més sants, i que s'ha introduit a casa meva com a criat per robar-me l diner i per sobornar-me la filla.
Valeri. — Però, qui parla del vostre diner? Vaia un galimaties!
Harpagon. — Sí: s'han donat l'un a l'altre paraula de casament. Aquest afront us interessa, senyor Anselm. Sou vós qui heu de querellar-vos contra ell i fer-lo perseguir per la justicia per venjar-vos de la seva insolencia.
Anselm. — No es pas el meu desig casar-me per força i posseir un cor que ja es d'un altre; però estic disposat a defensar els vostres interessos com si fossin meus.
Harpagon. — El senyor, que es un Comissari, fidel complidor del seu dever, farà, segons m'ha dit, tot lo que ha de fer. (An el Comissari, senyalant an en Valeri.) Lligueu-lo com se mereix i que se li formi causa criminal.
Valeri. — No sé veure que sem pugui acusar de cap crim perquè estimo la vostra filla, ni a quin suplici pot condemnar-sem per la nostra estimació, quan se sapiga qui sóc.
Harpagon. — Jo m ric de totes aquestes histories. Avui el món està ple de lladres de noblesa, d'impostors que s'aprofiten de la seva obscuritat i se vesteixen