Pàgina:L'avar (1915).djvu/108

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



insolentment amb el primer nom il·lustre que ls ve a mà.
Valeri. — Sapigueu que sóc prou honrat per no apropriar-me de re que no m pertoqui, i que tot Nàpols pot testificar la meva naixença.
Anselm. — Està molt bé. Tingueu compte am lo que aneu a dir. Us arrisqueu més de lo que us-e sembla, perquè parleu davant d'una persona que coneix tot Nàpols i que pot veure-hi clar en l'historia que contareu.
Valeri (posant-se l barret amb altivesa). — No haig de temer re. Si Nàpols us es conegut, ja deveu saber qui era D. Tomas d'Alburci.
Anselm. — Prou, que ho sé, i ningú l'ha conegut millor que jo.
Harpagon. — Tant se men dóna de don Tomas com de D. Martí. (Veient que hi ha dues candeles enceses, n'apaga una.)
Anselm. — Per favor, deixeu que parli: veurem lo que dirà.
Valeri. — Vull dir que ell era l meu pare.
Anselm. — Ell?
Valeri. — Sí.
Anselm. — Home, esteu molt de broma! Inventeu alguna altra historia que puga ser creguda i no tracteu de salvar-vos amb aquesta mentida.
Valeri. — Parleu un xic millor. Lo que dic