Pàgina:L'avar (1915).djvu/109

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

no es cap mentida, i puc justificar-ho sempre que convingui.
Anselm. — Com! Goseu dir que sou fill de D. Tomas d'Alburci?
Valeri. — Sí. I estic disposat a sostenir-ho sigui allà on sigui.
Anselm. — L'audacia es meravellosa! Sapigueu, doncs, per demostrar-vos que no es cert, que fa ben bé setze anys que la persona de qui parleu va morir en el mar amb els seus fills i la seva muller, al tractar de fugir de les crudels persecucions que van acompanyar els desordres de Nàpols i que van fer emigrar a moltes families nobles.
Valeri. — Sí. Però us diré, per convence-us, que l seu fill, que tenia set anys, va salvar-se, junt amb un criat, d'aquell naufragi, i va ser recullit per un vaixell espanyol. Aquest fill es el qui us parla. Sapigueu que l capità d'aquell vaixell va compadir-se de mi; que va fer-me educar com si fos fill seu, i que les armes van ser la meva ocupació aixi que m vaig veure capaç; que fa poc que he sabut que l meu pare no va morir, com havia cregut sempre; que passant per aquí anant-lo a buscar, una aventura preparada pel Cel va fer-me conèixer l'encantadora Elisa; que això m'ha fet esclau de les seves gracies, i que la violencia del meu amor i les severitats del seu