Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





II



El carril, aquell carril tant desitjat, que'l 15 de Juny del 65 s'inaugurà a Pratbell a só de campanes i terrabastall de musiques, acabà arreu amb els antics mercats. Les feixugues galeres de l'Urgell i d'Aragó no hi comparegueren més; el bestiar de Verdú tampoc; els bladers hagueren de tancar els magatzems; els ramblers emigraren; aquell brugit d'invasions forasteres no trencà ja periodicament el repòs dels carrers de Pratbell. Un somni etern semblà apoderar-se de la vila, el somni que pesa damunt les poblacions pageses. En mig d'aquella quietut ressonava amb certa tristesa l'espinguet potent de la locomotora, crit d'alerta d'una nova civilisació sorollosa i atrafegada.
 Llavors l'estació s'animava un xic; els veíns de l'arrabal guaitaven per les finestres;