per l'altre troç? S'hauria dit que era un somni pesat que's repetia cada tres hores per interrompre la pau dels pratbellins, passant-los pels ulls races i més races d'un món nou i esbogerrat que vivia viatjant eternalment.
—Aquí ho tenen, ja ho veieu, Olaguer,— deia una tarda ‘l notari Xirinac pel camí de l'estació, quan encara brunzia en l'espai el clam del tren de càrrega que s'allunyava via amunt. — I tant criticats com vam ser per no contribuir a les festes!
— Sempre me n'he rigut.
El notari aturà'l pas i, apuntant la mangala dret a la via, afegí sentenciosament:
— Sempre‘l peix gros se menja'l xic. Això es pesta pels pobres. Teniu-ho per maxima: sempre 'l peix gros se menja 'l xic. Ont va aquest tren? A atipar les ciutats grans. Què creix avui? Les ciutats grans. Veieu créixer cap vila, cap llogaret? No: sempre 'l peix gros se menja 'l xic. Ben aviat això serà un mas robat. La tendencia de la civilisació nova es de concentració. Ja ho heu vist, els vostres companys: qui no se n'es anat al cel, se n'es anat a Barcelona.
— Es lo que jo 'ls deia, D. Magí: «Feu venir el carril? El blat se us tornarà orb».
I tornaren a caminar, el notari llepant el capsó de plata de sa mangala, l'Olaguer
Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/20
Aquesta pàgina ha estat revisada.
