altres mobils: a l'odi ferestec que cóva tot foragitat. Amollit per sa passió, acovardit pels anys i per la temor de perdre, tenia pel diner veritables tendreses, el disputava a tothom amb les astucies més crudels. Entre ell i els demés hi havia guerra oberta. Si un dia 'ls lladres l'aixarpaven, ningú podria robar-li ja'ls goigs passats. I, victima d'aquesta obsessió, ja no estimava 'l diner com riquesa, sinó com font de plaers inexplicables. Si l'hagués pogut deixatar com aigua, son cos no hauria pas tastat altre aliment. Li dolien ja la pesseta de l'hostal, els quartos de l'oli, la llenya i la farina. Sols vençudes veritables crisis en que lluitaven de crudel manera l'esperit de conservació i l'amor a la dobleta, pogué 'l senyor Xirinac resoldre'l a fincar-se. «Un cop de mà! Un cop de mà!» Sense aixó, ni hauria comprat l'hort, per barato que li donguessin, ni, un cop adjudicades, hauria conservat dos dies les Parades de Dalt i La Coma, que'l tribunal li entregava per sentencia executiva. «Terres? Déu en dó a qui'n vulga! No porten sinó mals-de-cap i gastos. Diner, diner, que se'l veu créixer, que ocupa poc lloc i un se'l pot guardar. Però, un cop de mà, un cop de mà!» Sempre aquell cop de mà, sospès sobre 'l seu cap, el feia somniar en lladres i
