naturalesa: sa pell colrada i endurida ja no sentia la frescor del llit amb que's refregava delitós el tendre Olagueret, abans de somniar amb els angels!
Més, així i tot, aquella pau escaigué bé uns quants dies a l'esporucat Escanya-pobres. Sota aquell ample cel amarat de claror trobà altre cop la foscor desitjada; els arbres, les plantes, el rodejaven d'un món nou ont l'Escanya-pobres havia d'esser desconegut; la fondalada en que estava enclotada La Coma no li permetia veure Pratbell, i aixís se'n creia cent hores lluny.
Son esperit, avesat al treball, no li consentí ni un dia de vaga. Se llevava de bon matí i conreava les terres barrejat amb sos masovers; dinava, passava la vida al costat d'aquests, com un senzill pagès que era; i la distracció del treball i aquell caliu de familia apaibagaren per uns dies el foc de sa passió, adormiren la bestia i deixondiren l'home.
Altres circumstancies el posaren a punt de transmudar-se del tot: els nens den Pere, pujant-li a la falda, plens de manyagueria, mostrant-li candorosament els encisos de l'ignocencia; i la Sileta, que, fresca, sana i riallera, li passejava pels ulls els atractius de l'hermosura. Quan ell la veia trastejar per casa o sembrar pels camps, sempre neteta i
Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat revisada.
