Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


encara'm deveu la despesa de dos mesos: veniu, doncs, a demanar-me compliment de contracte i la munta, que potser us faré un cap nou. Ni que sapiga anar a presiri.
 Un cop pogué, l'Escanya-pobres se'n pujà a dalt, se folrà d'or de la manera que pogué pera no deixar un centim allí, i, boi coixejant de pes, eixí de La Coma, foll de rabia, amb la doble intenció de fugir d'aquells lladres i de veure si atrapava'l matxo pasturant.
 «Bon vent!» exclamaren a una tots els del mas; i el geperut Aloi, no podent contenir-se, eixí fins a l'horta a espiar-lo bona estona. Plantat al mig de l'ample espai, amb son coll tort, els ulls guspirejant de rabia, al punt que se li perdia de vista, l'amenaçà amb el puny clos, exclamant:
 — Me la pagaras, jueu!