Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





IV



Als seus coneixements de traginer i lleugeresa degué l'Olaguer el recobrar aquell matxo enfurismat. Amansit si't plau per força, el muntà, i, tot dringant-li 'l diner per les butxaques, arribà l'Escanya-pobres a Pratbell que no eren pas dotze hores. Ningú s'admirà de que tal miserable entrés muntant al pèl bestia tant enfellonida. Moix i pensatiu arribà a cal notari, descavalcà i demanà al seu amic una sentada. Moix i pensatiu arribava per lo molt que havia rumiat tot venint.
 —Ja ho veu, D. Magí. A mi no'm convé de cap de les maneres que en Pere se'n vagi: pot suposar que qui sab lo que li dec, me bescantarà per qui i per lla, no trobaré masover, i tota la cullita d'enguany, al menos, se'n va en orris. De la munta no cal parlar-