Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/48

dar-lo. Home, li faré un servei, i encara vol que l'hi pagui? Qui serveix, paga mereix. I jo llogar aquell casalot tant gran?
— Mireu? Si no sou vós, me'l llogarà un altre. Ara que volen empestifar la vila de fàbriques, no faltarà demanadiça. Ja ho veureu que aviat hi sentiu allí 'l catric-catrac de trescents telers.
— No somnii truites, home. No veu que tot allò bellugaria com un castell de cartes? Que es cas de posar-hi telers! Bé, ja veurà: fem una cosa? Ara allò està abandonat, no? Jo l'hi guardaré mentres i tant que no ho lloga.
— Tira peixet! Quina rifa!
— No diu que ho serà aviat?
— Que la sabeu llarga, Olaguer! I el senyoriu? I l'utilitat? I el producte del diner que'm representa?
— I cah, home! Si ja sé jo que donya Tuies no vol pagar més lloguer, ni vostè tampoc. Vostès s'hi mudaran aviat. Llavores, si per cas no m'hi volen cedir un reconet abaix perquè 'ls faci companyia, me‘n vaig jo.
— Esteu molt enterat, Olaguer. Bé, doncs: doneu-me un tant al mes de senyoriu, i es cosa feta. La casa s'ho porta, es de senyors: heu de pagar senyoriu.
— Sí, d'un senyor que ha mort a l'hospital.