Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ven pels barrots amb aquell instint embellidor que semblen tenir les flors boscanes.
 Passat aquell llindar, no dolia la pujada. Amb pocs passos més s'assolia 'l cim del turó, la plaça que precedia'l castell; una plaça empedrada amb grans carreus desnivellats per la força increible dels escardots i fonolls que creixien entre'ls junts. Un cop allí, podia un asseure-s en el llarg pedriç de l'esquerra i contemplar el castell. Aquest era un bastiment del segle XIV, que s'aixecava alterós encara amb ses torres marletades, sos finestrals trilobats, partits pel corresponent mainel, sa pedrera esqueixalada avançant al mig de l'extens davanter ja terrós, esquerdat i ple de pedaços de diferents temps i gust. Fins els més llecs en arqueologia se sentien dominats de misteriós respecte davant d'aquell ferreny monument, que ressaltava sobre 'l blau del cel amb imponent majestat. I al recórrer amb la vista la grandiositat dels seus maciços, la variada distribució i grandaria de les obertures, els perfils i atrevits trepáis de la pedra tallada, un se sentia embadalit i corprès de punyent curiositat. Tant, que bé oferia la vila, al peu mateix, son pintoresc panorama de desnivellades teulades, cimboris, fumeres i campanars; la campinya, ses catifes i arbredes; els torrents,