Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


com amulets que, ademés d'aquella, tenien virtuts curatives com la de matar la migranya posant-se'n una als polsos. En altre cantó, dins d'un calaix ple de retalls i maules, hi tenia un gran munt de capdells de fil de diferents colors que, si bé guardava tancats, ja no amagava a ningú. L'Olaguer havia vist moltes vegades que'n treia un parell i s'entretenia descapdellant-ne un, tot capdellant l'altre, com si, de dos, tractés de fer-ne un sol.
 — Per què ho fas aixó? — li havia preguntat alguna vegada.
 — Perquè he acabat la mitja i no 'm sé estar sense fer re.
 Però darrera la resposta, amb qualsevol excusa, desava'ls dos capdells, corpresa de temor. Era ont guardava 'ls durillos d'augment. «Els pollets dins de la closca», deia ella; i el seu gust era sentir-los pesar dintre 'l capdell i assaborir i fer allargar l'esperança de veure-ls lluir el daurat cordonet entre 'l fil que descapdellava, davant de qui no podia sospitar-ho. Aixís, moltes tardes, descapdellava davant de la pobra Coixeta, pera dar-se'l goig infantivol de fer ballar la seva riquesa als ulls d'una miserable, sense que aquesta se n'adonés.
 — Mira com salta'l pollet, com pica