Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/91

closca! Els pobres no us els podeu donar aquests gustos, — se deia interiorment, amb refinada crudeltat.
Amb el casament, la Tuies havia trobat, ademés, nous medis d'estalviar bon troç del diari de la plaça, que pagaven per parts iguals marit i muller. Se féu donar de La Coma un dels dos porcs, que salà pera l'hivern, i unes quantes gallines, que mantenia a l'estable amb les sobralles del matxo. A l'hort dels Minims i a Les Parades pidolà alguns manats de planter, que, junt amb els arrebassats del mas per l'Escanya-pobres, serviren pera refer l'hort del castell. Ella i el seu marit el cavaven a estones, la Coixeta 'l regava, i així aviat tingueren verdura pera'l consum. La Coixeta no li eixia cara sinó de pa. Com que era un esquerraç de feina i, avesada a la miseria, sabia tots els recons de la baratura, resultava excelent. Aixís es que, pera aguantar-la, feren marit i muller el petit sacrifici d'escursar'se la racció de pa en profit de la noia. Aquesta, amb això sol, ja hauria estat contenta si no hagués sentit certs flaires d'or al seu entorn que li obrien esperances pera temps a venir. «Com que no tenen fills, serà del primer que ho arreplegui», pensava. I aixís anà tirant.
El castell, doncs, era una bassa d'oli: tots