lia. Aquí, que m'he tingut d'empenyar i tot per culpa vostra, jueu! Ja tenia raó, ja, el geperut, que lo que haviem de fer era colgar-vos sota un cep.
—Pere... descantelleu massa...
—I per què 'm deu les encarregades de lo que es culpa vostra? Si encara 'm fareu perdre la paciencia! Jo que l'he portat tant bé, aquest mas; jo que me l'estimo, aquesta terra, perquè hi tinc tantes suades, veure-la així, com un fossar! Aneu, pregunteu a la viuda de D. Josep si mai varem tenir dugues paraules. Aneu, pregunteu-l'hi. Però de porc i de senyor, ja ho diu bé 'l ditxo, se n'ha de venir de mena. Llavors semblava un jardí.
—Pere!...
—I què Pere ni Pere! Què amenaceu? Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Lo que heu de fer es tocar el dos abans que us vegin les de casa, que encara us-e les diran més fresques.
—Jo soc l'amo, Pere.
—Per nostres desgracies! I ja ho veureu: prou! Val més que parlem com cal, perquè... m'enteneu?... a mi les amenaces m'encenen les sangs i ja sé fins aont arribeu, i... net i clar: no m'agrada heure-me-les amb qui no sigui com jo. Mossegueu-vos la llengua i acabem. Pel Juny acaba 'l pacte. Jo ja tinc
