'm presenti davant de vostra fermosura. Plasiaus senyora, de remembrarvos d'aquest votre subjecte cor, que tantas cuitas per vostre amor pateix. Ab aquests anava enfilanti altres disbarats, tots per l'estil dels que sos llibres li havian ensenyat, imitant tot cuan podia son llenguatje: y ab aixó caminava tan despay y lo sol avansaba tan depressa y ab tant ardor, que fora ell prou á fóndrerli lo cervell si una mica 'n tingués encara. Casi tot aquell dia caminá sens ocórreli cosa que de contar siga, de lo que 's desesperaba, perque ell desitjaba topar tot seguit ab qui fer esperiencia del valor de son poderós bras. Autors hi ha que dihuen que la primera aventura que topá fou la del port Lápice, altres dihuen que la dels molins de vent; peró lo que jo he pogut esverinar en aquest cas, y lo que he trobat escrit en los anals de la Mancha, es que caminá tot aquell dia, y á posta de sol son rocí y ell se trobaren cansats y morts de fam; y que mirant á tots costats pera veurer si descubría algun castell ó alguna pleta de pastors ahont recollirse, y ahont poguessen remediar sa molta penuria, veijé no lluny del camí per ahont anaba un hostal, que fou com si veigés un estel que á los portals, sinó als alcassars de sa redempció l'encaminaba. Donás pressa á caminar, y arribá á dit portal al ferse fosch. Hi habia casualment á la porta duas donas joves d'aquestas qu' anomenan del partit, las quals anaban á Sevilla ab uns traginers, que en l'hostal aquella nit s'ensopegaren á fer jornada; y com á nostre aventurer tot cuant pensaba, veya ó imaginaba li semblaba esser fet, y pasar segons lo que habia llegit, luego que veigé l'hostal se li figurá qu' era un castell ab sas cuatre torras y chapitells de abrillantada plata, sens faltarli son pont llevadís y fonda cava ab tots aquells adherents que á semblants castells 's pintan. Aná atansantse á l'hostal (que á n'ell li semblaba castell), y á poch espay tirá las bridas á Rocinant, esperant que algun nanet sortís per entre los marlets á donar la senyal ab alguna trompeta de que arribava cavaller al castell. Peró com veigé que tardavan y que Rocinant 's donaba pressa per arribar á l'estable, s'atansá á la porta de l'hostal, y veigé á las dos distretas mossas qu' allí 's trobavan, las que á n'ell li semblaren dos hermosas donzellas ó dos graciosas damas, que davant de la porta del castell s'estavan solassant. En aixó succehí qu' un porquer que anava recollint d'uns rostolls una manada de porchs (que sens perdó axís s'anomenan), tocá un corn, á qual senyal ells se recullen, y al moment se li representá á D. Quixot lo que desitjava, y era qu' algun nano feya senyal de sa vinguda; y aixis ab estrany contentament arrivá a l'hostal y á las damas; las quals, com veigeren venir un home d'aquella manera armat, y ab llansa y adarga, espantadas s'en anavan á entrar á l'hostal; peró D. Quixot deduhint per sa fugida sa pó, alsantse la visera de paper y descobrint sa seca y empolsada cara, ab gentil talant y veu reposada digué: no fugian las vostras mercés, ni temian cap desagisat perqué á l'ordre de cavallería que professo no pertany ferlho á ningú, quant mes á tan altas donzellas com vostres presencias manifestan. Mirábantlo las mossas, y anaban ab los ulls cercantli la cara que la mala visera li amagaba: peró cuan se sentiren anomenar donzellas, cosa tant fora de sa professió, no pogueren aguantar lo riure, y fou ab tal esclatament que D. Quixot vingué á sofocarse y á dir-loshi: bé apareix la parsimonía en las hermosas, y es ademés molta bajanada lo riurer ab esclatament cuant proceheix de petitas causas, peró no vos ho dich perque vos enfadeu ni perqué feu mal semblant, puix lo meu no es d'altre cosa que de poder serviros. Lo llenguatje no entés per las senyoras y lo mal aspecte de nostre cavaller aumentava las riallas d'ellas y la rabia á n'ell, y pasaria aixó molt endevant si en aquell moment no sortís l'hostaler, home que com á molt gros que era, també era molt pacífich, y que veyent aquella figura contrafeta, armada de armas tan desiguals, com eran la brida, llansa, adarga y coselet, estigué ab un tris sinó acompanyá á las donzellas en las mostras de son contento. Peró es lo cert que tement la máquina de tantas fornitura, determiná parlarli ab cautela, y aixís sols li digué: si vostra mercé, senyor cavaller, cerca posada amen del llit (perqué en aquest hostal no n'hi ha cap), tot lo demés ho trobará ab molta abundancia. Veigent D. Quixot l'humiliat de l'alcaide de la fortalesa (que tal li sembláren l'hostaler y l'hostal),
