Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


estava 'l mosso picat y no volgué deixar lo joch fins haber despatxat tota sa rabia, y anant per los demés trossos de la llansa los acabá de desfer sobre lo miserable caygut, qui ab tota aquella tempestat que sobre d' ell veya no tancava la boca amanassant al cel y á la terra y als malandrins que tals li semblavan. Cansás lo mosso, y los mercaders seguiren son camí, tenint que contar tot lo que d' ell los quedava del pobre basto­nejat, qui després que 's veigé sol torná á provar si podia alsarse; peró si no ho pogué fer quan sá y bó ¿com ho faria cruxit y casi desfet? Y encara 's tenia per ditxós semblantli qu' aquella era propia desgracia de cavallers aventurers, y tota la feya re­caure á la falta de son cavall: no podent pas alsarse segons tenia dolorit tot lo cós.