Eschyl fou l'excepció prodigiosa del geni atic: Sofocles, la regla proporcionada. Es el representant d'aquesta raça elegida, el prototip de ses perfeccions de l'esperit, com el Doriforos de Policletes ho era de ses hermoses proporcions físiques. Sa vida, quasi secular, omple tot el període brillant d'Atenes.
Als setze anys fou elegit, persa bellesa, pera conduir el chor d'adolescents que en les festes de la victoria de Salamina dançaren el Pœan, nusos, entorn dels trofeus apilats a la platja. Després representa un paper femení en una tragedia. I desde aquest moment els poetes i els atletes rivalisen en fortificar el seu còs i en educar la seva anima. Als vinticinc anys compon sa primera tragedia: als noranta acaba l'ultima. Sempre era coronat, sempre guanyava l premi. Atenes li recompensà la seva Antigona fent-lo almirall de sa flota. I entre Pericles i Tucidides vencé ls Samis.
Sa mort fou com l'ultim resplendor d'un foc que s'extingeix. Va morir d'alegria després del seu darrer triomf en l'apoteosi d'una festa. Com el cigne d'una antiga faula, amb el seu darrer cant va abandonar la vida.
